ERGULLÓS, OSA adj.
Orgullós, osa.
"Diu lo savi: dels capteniments de Rey es que sia ergulos aquells de sa casa, e quant seu en son seti faça de manera que tota la gent n ajen reguart..." Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 85, col. 1
"Qui es umil no riu con hom ergullos plora." Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxviij, b. Bib. Univ. València
"E si de asso que saber volen no poden haver lur intencio, ab paraules verinoses e erguylloses se esforsen a saber ho dels dits marits lurs." Metge, Bernat Lo Somni 2.509, lib. terç
"Aquesta carn fferida es la somera sobre la qual l espirit ergullos e desonest cavalca e va lla hon vol per vituperables desigs,..." Martines, Pero Mirall dels divinals assots cap. VIII
| | |